Sabeu
d’aquelles casualitats o d’aquelles experiències que et brinda el camí i que en
ocasions no n’ets plenament conscient fins que hi reflexiones?
Doncs, sí! Nosaltres som de les que
pensem que les casualitats no existeixen i avui, precisament quan anàvem cap a
la Biblioteca Iu Bohigas amb els nens i nenes de segon, ens ha passat això!
Quan ens faltaven pocs minuts per
entrar, allà prop de nosaltres hi havia una agrupació de noies, totes elles amb
cartells liles, s’estaven organitzant, alguna cosa havien de fer. Així que mig encuriosits
ens hi hem apropat.
Què
hi estaven fent? Què eren aquells cartells liles? Què hi deia?
Així que, una noia molt maca ens ho ha
explicat de manera molt entenedora, estaven allà per lluitar pel feminisme.
Estaven reivindicant els drets que tenen les noies i la seva situació
d’inferioritat en el món.
Que
no poden jugar a futbol les nenes?, que un nen no pot portar una samarreta de
color rosa?, veritat que els papes i les mames tots dos poden cuinar o fer la
feina de la casa...?
Ui! Ui! Això només era un petit granet
de sorra del que tot just estava a punt de començar. Encara no n’érem del tot
conscients.
En arribar a la biblioteca IU Bohigas, hem
parlat amb la responsable per demanar-li algun llibre relacionat amb aquest
tema i ens va donat un llibre molt interessant:
“
Hi ha res més avorrit que ser una princesa rosa?’”
Que maco aquest llibre! I quin títol més
captivador! Quina bona iniciativa i quina oportunitat més rica per aquesta bonica
casualitat. Donar-nos la oportunitat d’explicar aquesta temàtica que moltes
vegades ens passa per alt i que veiem molt important a tractar i parlar-ne.
Molt contents vam marxar cap a l’escola
i amb ganes de mirar el llibre. Així que aquella mateixa tarda el vam voler
llegir!
Les
nenes poden tenir més força que un nen, el meu pare cuina, a un altre país hi
ha nens que porten faldilles (és la seva vestimenta típica), el meu pare pinta
ungles, el color lila significa la lluita de les noies, els papes també poden
netejar...
Quin reguitzell de pensaments i
sentiments que ens varen sortir a través d’aquest llibre, quants dubtes i
quantes qüestions, quantes iniciatives per canviar el món i quantes injustícies
en ocasions passen per davant els nostres ulls.
A més, dir-vos que des de l’àrea
artística i des de l’aula temàtica d’art també estem treballant una gran
pionera del feminisme: Frida Kahlo. Qui
no la conegui o no n’hagi sentit a parlar, us convidem a donar una ullada a la
seva obra artística.
Ens va agradar tant aquell granet de
sorra que aquest llibre ha viatjat per gran part de la nostra escola. Tant els
més grans com els més petits el varen llegir i junts vam teixir un bonic àlbum
replè de dibuixos, escrits i somnis del que volem que sigui el nostre món. Un
món ple d’igualtat d’oportunitats, un món no de color de rosa si no, on nens i
nenes siguem i puguem ser ja qui som.
Aprofitant aquest escrit, volem agrair i
donar tot el suport al cicle d’animació sociocultural de l’institut Vallvera de
Salt per brindar-nos aquesta bonica i gran oportunitat. I, sobretot, que els
hagi agradat molt el nostre àlbum!
“Les úniques dones que valen realment la pena,
són aquelles que si volen la lluna, la baixen elles mateixes”. Frida Kahlo
